dissabte, 14 de juliol del 2012

>> Cova de la Rabosa

Sortida feta el 24 de març del 2012.


Ens dirigim cap al Perelló per agafar la carretera TV- 3022, que ens portaria a Rasquera. Sobre el quilòmetre 12'5, a ma esquerra, direcció el Perelló a Rasquera, surt una pista forestal en bastant bon estat. La seguim, sense deixar el camí principal, fins arribar a una gran bassa, on podem deixar el cotxe.

Croquis accés cova.

Bassa i lloc d'aparcament.
A partir d’aquí, recomano seguir el track del GPS, doncs la vegetació és tant densa i punxeguda, que intentar improvisar ens pot costar un estrip al pantaló o com a mínim esgarrinxades. Cal dir que desprès de l’incendi de Rasquera de maig del 2012, no hem tornat, per lo que no se si ha estat afectada aquesta zona i per tant ha variat molt el panorama per fer la aproximació a la cova.

Aproximació
Després d’intentar creuar el mur vegetal diversos cops, trobem el camí que ens porta a la primera boca de la cova de la Rabosa, als cingles de la serra de la Paret. Cal dir que la segona boca queda uns pocs metres més avall, i que al poc d’entrar ens porta a l’inici de la boca superior.

Entrada cova Rabosa
 La cova fa una profunditat de - 64 m. i té un recorregut de 265 m. En moltes parts de la cova, presenta una amplada superior als 50 metres, tot i no tenir grans alçades. Després de recórrer els primers metres, la cova presenta una pendent constant d’uns 45º, lo que ens ha de fer descendir amb cura. Nosaltres decidim equipar el primer tram amb una corda, per tal d’ajudar-nos en el descens i posterior ascens, doncs el terra està humit i rellisca una mica.

Instalant la corda
Descendint per la cova de la Rabosa

Cap avall !!!

Destaquen de la cova les formacions d’estalactites excèntriques, estalactites fines com agulles, les grans estalagmites, columnes, les colades i la resta de formacions, tot i la gran  trencadissa.

Formacions d'estalactites excèntriques.
 
Estalactites
Columnes

Al fons de la cova, trobem diversitat de plaques de diversos clubs, plaques conmemoratives, alguna pintada a les parets, etc.

Placa conmemorativa Cova Rabosa
Placa conmemorativa

Un sant a la cova


Material:
-         llum (imprescindible) 
-         Ressenya (recomanable): extreta del meravellós EspeleoBloc. 
-         casc (recomanable)
-         cordes (recomanable)
-         roba per embrutar (recomanable)

Per consultar el track de GPS o descarregar-lo, podeu visitar la web de Wikiloc.


dimecres, 7 de març del 2012

>> Vilella Alta:Grau de la Guineu - Grau d'Ardèvol

Excursió feta el 6 de maig del 2011.

Com que part de l'excursió coincideix amb l'itinerari de flora de vegetació de ribera "Riuet d'Scala Dei", del Parc Natural del Montsant, es completament recomanable fer-la durant la primavera, per la bellesa de l'entorn i l'esclat de colors i olors de la vegetació.

Davallem des de la Vilella Alta cap a la vall del riu, tot seguint el camí dels Passanants, on continuament anirem creuant-lo gracies a les passarel·les de fusta instal·lades. A més, anirem trobant tota una serie de cartells que ens informaran de les especies vegetals més representatives del bosc de ribera que ens anirem trobant, lo que ens va ajudar a conèixer i identificar una mica més la flora de l'indret.

Creuant el riu



El camí es de lo més interessant, amb tot de flors i insectes traginant, vinyes, una petita cova feta a ma en mig d'una cinglera, arbres airosos, una calavera... tot de lo més estimulant.

Flora

Flora i fauna
Camp de vinyes
Encara falta per la verema...

Calavera... potser d'una guineu?
Exploració de la petita cova.
Noguer a la vora del riu
Arribem al Tormo del Frare, una formació d'arenisques d'un to vermellós, que hem recorda moltíssim a les Roques Roges properes a la Cartoixa d'Escaladei, i que resulta una perfecta atalaia de la vall del barranc dels Pouets o de la Font de l'Àliga. Continuarem per un sender perfectament empedrat.

Tormo del Frare, amb petites balmes aprofitades

Canal per recollir aigua de pluja i dirigir-la als conreus
Graons excavats per pujar al Tormo del Frare
D'aquí tot pujant entre marges, ens dirigim a la base dels cingles, on es troba el grau de la Guineu. Ens preparem per fer les grimpades, tot seguint els cables de vida perfectament instal·lats, i que poden servir per donar-nos confiança durant l'ascensió, o per assegurar-nos amb un arnès i bagues d'ancoratge.

La base dels cingles,  cap on ens dirigirem
Grau de la Guineu
Cal destacar que aquest grau, es un dels més exposats i delicats del Montsant, i que no es apte per a persones amb vertigen, tot i que gracies a les magnífiques instal·lacions, es possible instal·lar punts d'assegurament, que poden ajudar als més porucs. Tot i això, hi han molt bones mans i és més fàcil del que pot semblar des de abaix.

Comença el primer tram equipat

Detall cable de vida

Tram vertical equipat

Petit flanqueig

Cap amunt!!!

Fàcil grimpada per finalitzar el grau
Un cop dalt del cingle, decidim anar al Mas del Dionís, també conegut per Mas Déu, que es troba en runes, però que ofereix al seu lateral una bona protecció del vent. Decidim fer una parada per dinar, i aprofitem per collir esparracs i unes "aumetlles" que hi han per terra.

Mas del Dionís o Mas Déu.

Es troba en runes i envaït per la vegetació.
Un cop satisfet l'estomac, continuem resseguint els camps de vinyes, en direcció al grau d'Ardèvol o de la la Vilella Alta, marcat per unes fites. Aquest grau, comporta una petita desgrimpada i un petit pas equipat amb un passamà, però que tot plegat no comporta gaire complicació.
Grau d'Ardèvol o de la Vilella Alta
Petita desgrimpada
Passamà instal·lat.
Ara només resta seguir les fites en baixada, fins tornar a retrobar el camí que hem fet de pujada, i desfer-lo fins la Vilella Alta.
Ens dirigim a la Vilella Alta
En resum es pot dir que és una sortida molt bonica, pel fet de combinar-se un passeig per la vora del riu, amb les seves passarel·les i l'esclat de color de la flora, amb l'ascensió al Montsant per uns graus poc transitats i bastant entretinguts de fer.

He d'afegir, que vaig prendre la decisssió de fer aquesta excursió tot llegit una ressenya del meravellós blog "Todo se andará", d'on podem inspirar-nos gracies a les seves magnífiques fotografies i explicacions per fer mil  excursions.

Les dades tècniques d'aquesta excursió són:
  • Distància projectada: 8,5 km.
  • Distància amb altures: 8,8 km.
  • Ascens acumulat: 479 m.
  • Temps amb parades: 4 h. 11 m.
  • Perfil longitudinal:
  • Croquis de la ruta:

El track de l'excursió es pot descarregar de wikiloc.

dijous, 24 de novembre del 2011

>> Mussara X-Trem. Etapa 2


Ens aixequem prou d'hora, després d'haver dormit regular. No es només cosa nostra que hem dormit en tenda, els companys que han dormit al refugi ho corroboren... ha sigut una nit molt estranya i sorollosa.

Resulta que tot just a sigut el 11 del 11 del 2011 i hem canviat a l'era d'Aquari i la Mussara i el seu entorn a fet d'iman per a tot tipus de gent, que s'han aproximat a la zona a fer trobades místiques. A més a més s'ha d'afegir una trobada de didjeridú, amb concerts nocturns inclosos.

Recollim la tenda, esmorcem i guardem tot lo que no necessitem al cotxe, i ens dirigim als avencs de la Febró, on havíem deixat ahir la ruta. El dia anterior hem fet la Primera Etapa de la Mussara X-Trem, i avui continuarem amb la segona:
  • Etapa 1: el Bosquet - Coll de Saleres (Antenes de la Mussara) - Font del Roure - Grau de la Trencanous - Mas de les Tosques - Via Ferrata de la Trona - Grau de Racons - Avencs de la Febró - Refugi de la Mussara.
Etapa 1
  • Etapa 2: Avencs de la Febró - la Febró - Via escalada "In X-Ces" - Barranc de la Llenguaeixuta- Grau equipat de la Xota - La Creu Trencada - Via Ferrata Grau de la Cova - Cova de Mont-ral - el Bosquet.
Etapa 2
Recordar que el material mínim per realitzar la ruta són:
  • Casc
  • Corda dinàmica: 1 x 40 m.
  • Arnés
  • Mosquetons de seguretat (mínim 3 per persona)
  • Descensor
  • Bagues d'ancoratge (diverses llargades)
  • Equip de via ferrata (disipador i mosquetons homologats)
  • Frontal (per la cova de Mont-ral)
  • 6 cintes exprés (via escalada)
  • Peus de gat (no imprescindible)
  • Mapa de la zona i/o GPS.
  • Llibre de ruta: recomanable, inclou ressenyes Vies ferrates, cova i barranc..El·laborat per Jordi Vallvé.
  • Aigua i menjar.

Tornar a esmentar que aquesta ruta l'hem tret de la Trencanous, bona pàgina web on trobar tot tipus de ressenyes i tracks de GPS. Afegir que tot l'itinerari ha estat creat i dissenyat per Skpat, i que totes les equipacions del recorregut es troben en bones condicions. Tot i això es recomanable portar material d'instalació i corda de socors.

Engeguem el GPS tot just arribem a l'Avenc, i donem per inaugurada la segona etapa. Agafem el camí del grau dels Avencs, per dirigir-nos al poble de la Febró, i anem davallant per uns boscos molt bonics. Quan arribem al poble decidim desviar-nos del camí previst, i entrar al poble, per tal d'agafar aigua per la resta del dia. Tot i que el recorregut passa per diverses fonts, i haber plogut força en els últims dies, les fonts es trobaven seques.

Arribant a la Febró
 Continuem i interceptem el camí original, per tal de dirigir-nos pel barranc de la Cova del Corral, al peu de la via d'escalada "In X-Ces". Aquesta via resulta ser molt fàcil, i al final no treiem els peus de gat de la motxila. En cas de no tenir corda dinàmica o no voler escalar, es pot continuar el camí, que arriva fins dalt dels Motllats, estalviant-nos l'escalada.




Ja estem dalt de la Serra Plana. Agafem la pista i continuem caminant, anant a buscar l'inici del Barranc de la Llenguaeixuta, tot pendents del llibre de ruta i del GPS, doncs hem de deixar les pistes forestals per un sender poc transitat, però amb fites.

Arribem a l'inici del barranc de la Llenguaeixuta, i montem l'instalació rapidament. El primer ràpel es de 20 metres, amb bona part d'ell volat. Després segueixen una series de ràpels de 13 i 7 metres. Tot i que la ruta oficial diu de deixar el barranc abans dels segon ràpel, nosaltres decidim fer els que queden i després anar a buscar el camí original.
Inici del barranc de la Llenguaeixuta
Primer ràpel
Primer ràpel, volat i amb recepció entre branques
Segon ràpel
Tercer ràpel
S'ha de dir que en aquest barranc varem caure tots quatre. Rellisca moltissim despres de pluges, per lo que s'han d'extremar les precaucions a l'avançar pel barranc i al aproximar-se a les reunions.

Poc després del tercer ràpel trobem un lateral del barranc que s'ha enfonsat, deixant que pujem els metres que ens separen del camí, que el seguirem en ascens remontant barranc. Al poc trobarem unes fites que ens indiquen un petit sender a l'esquerra, i que pujant-lo ens conduira fins el Grau de la Xota.

Acostuma a ser un grau fàcil, però amb l'humitat que es respira, hem de extremar les precaucions per no relliscar. En aquests casos s'agraeix el cable de vida instalat.

Grau de la Xota, amb el Picorandan al fons.
Un cop dalt del Grau de la Xota, parem per menjar alguna cosa i descansar una estona tot veient el barranc que hem fet i Capafonts.
Vista del barranc de la Llenguaeixuta
Capafont
Seguim caminant en direcció a la Creu Trencada, encreuament de camins.

En direcció a la Creu Trencada
La Creu Trencada
Sembla que el temps deixarà d'aguantar, i que la boira i la pluja farà acte de presència.


Comença a canviar el temps

Decidim donar-nos presa i anar ràpidament cap a la via ferrata del Grau de la Cova, però al final la pluja i la boira ens agafa.
Enboirats pels Motllats.
Quan per fi arrivem a la ferrata del Grau de la Cova, la boira es tan espesa que sembla que el seu descens no tingui fi, donant una sensació de ficar-se en un lloc on no saps que et trobaràs poc després.

Per aquí hem de baixar ?!!!
Som-hi!!! Al final sembla que es veu una mica...
Al final fem la ferrata sense problemes, però estant alerta continuament de no relliscar... està tot mullat.
Si voleu més informació sobre aquesta la ferrata, consultar aquí.

Un cop acavem aquesta curta ferrata, ens apropen a la Cova de Mont-ral, que es troba gairebé al costat d'on estem.

Veient l'hora i el clima, amb fortes boires i pluges, decidim no entrar a la cova i deixar-ho per un altre dia, doncs desconeixem el temps que ens pot dur fer-la. Així doncs, ens dirigim a la Foradada de Mont-ral, i pel portell del Bosquetà baixar fins el Bosquet, punt d'inici i fi d'aquesta petita aventura.

Com a resum dels dos dies de travessa, es pot dir que es una ruta exigent, que suposa tenir uns coneixements i preparació mínima, per abordar-lo amb garanties. Tot i això, es posible fer la ruta esquivant tots els punt delicats que no vulguem fer.

Tot i coneixer la majoria de camins i racons pels que passa aquesta ruta, mai deixa de sorpendre'm. Sempre hi ha algo que ho fa especial.

Les dades tècniques d'aquesta segona etapa són:
  • Distància projectada: 13,82 km.
  • Distància amb altures: 14,06 km.
  • Ascens acumulat: 542 m.
  • Descens acumulat: 752 m.
  • Duració: 7 h. 18 m.
  • Temps en moviment: 4 h 02 m.
  • Perfil longitudinal:

  • Croquis de la ruta

El track de la segona etapa es pot descarregar de wikiloc.